La parcel·la tubular, amb accés des dels dos carrers paral·lels, constava de nombroses edificacions preexistents  que cobrien pràcticament la totalitat del sòl. A un costat, l’edifici originàriament destinat a habitatge unifamiliar, datant d’inicis del segle XX, completa el conjunt de façanes d’un carrer catalogat pel seu valor històric. Al seu davant, la via del tren lleugerament elevada, que tot i oferir una bona il·luminació, sorprèn als forasters pel seu elevat soroll en el pas dels transports. A l’altre punta de la parcel·la s’hi situava un edifici de menors dimensions, amb funció de garatge a la planta baixa i de colomer a la primera. Tota la part central de la parcel·la contenia petites edificacions aglutinades a un lateral, deixant un jardí escàs i estret.

La voluntat del projecte de reforma és esponjar les edificacions excessivament compactes, dotar-les d’unitat i posar en valor la seva història. A través d’aquestes estratègies s’aconsegueix també proporcionar als espais millors condicions lumíniques i tèrmiques.

Estèticament el projecte pretén mostrar les imperfeccions de les preexistències i la pàtina que ha deixat el pas del temps a l’habitatge observable per exemple en la irregularitat de les biguetes o el desgast del paviment.